No suporto, ni m'ho crec:
- Webs plenes de fum.
- Textos clònics.
- Informes eterns.
- Automatitzacions absurdes.
- Reunions on ningú acaba dient res concret.
- Gurús i hacks màgics.
- Fer veure que la IA solucionarà negocis mal explicats.
Encara no sé com he arribat a crear Xuclallimones, però tot té a veure amb el posicionament orgànic.
No m'havia planejat acabar fent pàgines web, ni obsessionar-me amb Google, les recerques rares o entendre per què alguns negocis apareixen a tot arreu mentre d'altres semblen invisibles.
Però després de passar per sectors molt diferents, hi ha una idea que se m'ha quedat clavada: molts negocis no tenen un problema de producte. Tenen un problema de visibilitat.
I crec que Xuclallimones surt d'això. No de voler muntar "una agència". Sinó d'intentar entendre per què hi ha negocis molt bons que internet ignora completament.
// Hola, sóc en Rubèn
Xuclallimones · Òdena
01
D'on surt això
El que se m'ha quedat clavat després de passar per molts sectors.
He passat pel món industrial, per la fotografia, per zoos, per agrobotigues, per oficines, per pobles i per ciutats. Sectors que no tenen res a veure entre ells.
Però en tots m'he trobat el mateix: empreses i projectes increïbles que online semblaven invisibles. Capaços de fer coses molt complexes a la vida real, i amb webs que ningú entenia.
"Molts negocis no tenen un problema de producte.
Tenen un problema de visibilitat."
Capítol 01 · 2011 → 2015
Tot això va començar bastant abans del SEO.
canvia com la gent la percep."
Quan vaig acabar el batxillerat anava bastant perdut. No sabia exactament què volia fer, però la meva mare un dia em va dir: has vist aquesta carrera? Comunicació.
Tenia quelcom que em va cridar moltíssim. Així que vaig començar Comunicació a la UOC mentre treballava i intentava descobrir cap a on anava a la vida.
Durant aquella etapa jugava al Club Handbol Cerdanyola i vaig començar portant xarxes socials, coordinant equips i fent contingut pel club.
Sense saber-ho gaire, allò probablement va ser la meva primera experiència entenent una cosa que encara avui em sembla important:
La manera com expliques alguna cosa canvia completament com la gent la percep.
Capítol 02 · UOC, Garcia Faura, HP, DXC
Les famoses longtails i començar a obsessionar-me amb internet.
Mentre estudiava vaig començar a tocar vídeos, YouTube, pàgines web i totes aquelles coses rares d'internet que ningú t'explica gaire bé. Vaig fer pràctiques a la mateixa UOC i després vaig passar per empreses com Garcia Faura, Hewlett Packard i DXC.
Allà vaig treballar fent:
- Formacions.
- Continguts.
- Proves de software.
- Vídeos i documentació.
- Comunicació amb usuaris.
I crec que va ser allà quan em vaig començar a obsessionar bastant amb les recerques, les paraules clau i les famoses longtails. Entendre per què internet ensenya unes coses i n'amaga unes altres.
Google començava a convertir-se en una mena de puzzle bastant estrany.
Etapa
UOC
Garcia Faura
Hewlett Packard
DXC Technology
"Moltes empreses increïbles online semblaven invisibles." // Capítol 03
Capítol 03 · Món industrial
Els negocis difícils d'explicar.
Després vaig acabar entrant al món industrial. I aquí vaig descobrir una cosa bastant absurda: moltes empreses increïbles online semblaven invisibles.
Empreses capaces de fer:
- Molls de càrrega.
- Vendre carretilles elèctriques de milers d'euros.
- Automatització i logística.
- Experiències realment úniques.
- Projectes molt tècnics.
…Però després amb webs que semblaven escrites perquè ningú entengués què collons feien.
I crec que aquí vaig començar a entendre realment el tipus de feina que m'interessa. No tant "fer SEO". Sinó:
Entendre negocis difícils d'explicar i intentar que internet els entengui també.
Capítol 04 · Fotografia · Autònom
Quan em vaig jugar els diners jo mateix.
Després vaig acabar treballant fent fotografia i vaig decidir provar una cosa: fer-me autònom.
I sincerament? Com a negoci em funcionava bastant bé. Vaig acabar fent:
- Comunions a Madrid.
- Fotografia per restaurants a Lleida i Girona.
- Fotografia d'estoc.
- Projectes diferents.
Però allà va passar una cosa important: vaig descobrir la dificultat REAL de posicionar una pàgina web. Jo era dels que comprava constructors web raríssims intentant fer que tot quedés bonic… i després descobria que Google passava olímpicament de mi.
Allà va ser quan vaig començar a entendre de veritat el SEO local, el posicionament orgànic i la dificultat de competir online. Comprendre com de complicat és aconseguir existir a internet sense pagar per absolutament tot.
I probablement per això avui continuo preferint tant l'orgànic. Perquè tinc la sensació que internet cada vegada ens obliga més a pagar per existir. I sincerament, ja paguem prou coses.
Ara treballo el SEO local, el SEO per a projectes singulars i el contingut visual per a negocis que volen deixar de ser invisibles quan algú busca el que venen.
Capítol 05 · Covid → Inkema
Després va arribar la Covid. I tornar a la indústria.
I bé. La Covid va decidir que tot allò era massa estable. Vaig haver de deixar la fotografia, replantejar-me bastantes coses i vaig acabar al Bonpreu mentre acabava la carrera.
Aquella etapa va ser bastant rara mentalment, però també crec que em va ajudar a entendre moltes coses sobre feina, estabilitat, internet i el tipus de vida que realment volia.
Després vaig entrar a Inkema i vaig tornar al món industrial. Allà vaig reconnectar amb internet i amb els projectes que em desperten alguna cosa que altres feines mai han fet.
Empreses tècniques. Negocis difícils d'explicar. Productes que no es venen amb quatre frases motivacionals.
I allà vaig continuar entenent estructura web, posicionament, continguts i la dificultat real de comunicar negocis complexos.
Capítol 06 · Zoo dels Pirineus
Els Pirineus i la necessitat de fugir una mica de ciutat.
// Zoo dels Pirineus · Experiència real
I després vaig tenir una petita crisi existencial. Necessitava marxar. I vaig acabar al Zoo dels Pirineus.
En teoria havia d'ajudar amb màrqueting i pàgina web. A la pràctica vaig acabar fent:
- Xarxes socials.
- Contingut i comunicació.
- Reserves.
- Comunitat.
- I ajudar a treure dents a una guineu.
I crec que allà vaig entendre una cosa importantíssima:
La gent no connecta amb negocis perfectes. Connecta amb coses reals.
Però també vaig descobrir una altra cosa: jo encara no sabia viure a un poble. Hi havia alguna cosa que encara no acabava d'encaixar.
Capítol 07 · Zoo de Barcelona
El Zoo de Barcelona i adonar-me del que trobava a faltar.
En una nova crisi existencial, va aparèixer el Zoo de Barcelona. I sincerament? Va ser una oportunitat molt bèstia. Probablement podria haver explotat molt més aquella etapa.
Però hi havia alguna cosa dins meu que trobava a faltar. I crec que era bastant simple:
El territori.
No treballar només per turistes o per gent de fora. Sinó sentir que el que feia tenia alguna connexió amb la gent de casa.
I crec que allà vaig començar a entendre una cosa: cada vegada necessitava més tornar a alguna cosa real.
Cada vegada necessitava més tornar a alguna cosa real. // Capítol 07
Capítol 08 · Serema · Òdena
Serema, Òdena i començar a arrelar.
// Òdena · Neu i càmeres
Després vaig fer el màster en màrqueting digital i vaig acabar entrant a Serema, una empresa de carretilles a Rubí, on estic ara.
Tornar al món industrial m'ha acabat reconnectant una altra vegada amb:
- Empreses reals.
- Negocis tècnics.
- Logística.
- Territori.
- Però sobretot problemes de veritat.
També crec que estar tants anys entre ciutats m'ha acabat portant exactament cap al contrari. Cap a Òdena.
I sincerament? Crec que és la primera vegada en molt temps que sento que estic començant a arrelar a un lloc. Porto menys d'un any aquí i ja he fet caramelles, crespelles, surto a caminar amb els veïns, sopars de poble, seure al carrer a parlar. I descobrir que la gent es coneix pel nom.
Pot semblar una tonteria. Però venint de ciutat, on moltes vegades els veïns eren simplement "hola i adéu", això també m'ha canviat bastant la manera de veure internet, els negocis, el territori i la manera com ens relacionem.
Capítol 09 · L'altra realitat
També he abandonat bastants projectes. Probablement massa.
He començat bastants projectes. I sincerament? També n'he abandonat molts. Probablement massa.
He intentat crear contingut en català, en castellà, fer vídeos, fotografies, pàgines web, projectes personals i idees que moltes vegades ni a casa acabaven d'entendre gaire.
I crec que això també m'ha passat perquè sempre he tingut la sensació d'estar buscant alguna cosa. Alguna cosa que sentís meva de veritat. Per exemple:
- "Barretines".
- "Kentētikē".
- Projectes de contingut, vídeos, tutorials, webs.
- Idees que moltes vegades començaven amb molta força i acabaven aturades.
Amb Barretines vaig acabar fins i tot sortint mencionat a Catalunya Ràdio parlant de contingut en català i territori. I tot i així, també ho vaig deixar.
Després va venir Kentētikē, un projecte de brodats que vaig començar en castellà perquè necessitava arribar més lluny i intentar que funcionés de veritat. I sincerament? Encara avui em sorprèn veure que, fins i tot deixant els projectes mig abandonats durant mesos, continuen tenint visites orgàniques.
Perquè el contingut útil, quan està ben treballat, continua vivint molt temps.
I crec que això també és part important de com entenc internet. No tant com:
- Algoritmes.
- Hacks.
- Fórmules màgiques.
Sinó com: constància, contingut útil, construir coses que ajudin de veritat.
I probablement aquí és on estic ara mateix. Amb 32 anys. Intentant deixar d'abandonar projectes. Intentant construir alguna cosa amb sentit. I intentant demostrar-me que puc arribar a viure d'una cosa que porto molts anys fent.
Perquè sé que quan no treballo en una sola cosa, sinó en mil diferents, és quan sempre tinc ganes d'estar fent i treballant.
Hi ha una idea que em continua rondant pel cap: fer alguna cosa útil pel territori. Ajudar negocis petits, projectes locals i gent que moltes vegades queda enterrada dins d'internet perquè no té els recursos dels grans.
I crec que Xuclallimones surt bastant d'aquí. No d'intentar semblar una gran agència. Sinó de construir alguna cosa.
Capítol 10 · Credo
El màrqueting que no suporto i el que sí crec.
El que sí crec — abans de tocar res:
- Primer s'ha d'entendre el negoci.
- El territori.
- La gent i a qui es dirigeix.
- Què fa diferent aquella empresa.
- La resta és estructura, context, contingut, criteri i constància.
I probablement això és el que intento fer amb Xuclallimones.
11
Si has arribat fins aquí
Si has arribat fins aquí, probablement…
- Tens un negoci que no acaba de funcionar online.
- O estàs fart del màrqueting genèric i que ningú — ni jo mateix — pot entendre.
Parlem. Sense fum. Sense PowerPoints absurds. I sense fer veure que això és màgia.
// Òdena · Anoia · Resposta humana · Sense fórmules màgiques